Agenda XXI local: un compromís cap al desenvolupament sostenible
El 22 de desembre de 1989 l'Assemblea General de les Nacions Unides acordava la convocatòria d'una cimera mundial sobre medi ambient i desenvolupament a la ciutat de Rio de Janeiro.
La ciutat sud-americana acollia al mes de juny de 1992 la cimera de la Terra, coneguda arreu com la cimera de Rio, sorgida com a conseqüència de la creixent preocupació pel deteriorament mediambiental i pel desenfrenat creixement dels països desenvolupats.
Un dels documents desenvolupats en aquesta cimera va ser l'Agenda XXI, un projecte d'accions adreçades cap a un desenvolupament mediambiental sostenible i, fins i tot, social i econòmic.
L'Agenda XXI es basa, d'alguna manera, en el fet que el creixement sostenible és ja una necessitat i, fins i tot, una obligatorietat davant l'actual situació mediambiental. En el fons, el gran canvi de mentalitat s'hauria de fomentar en la premissa que qualsevol acció, estratègia, política, hauria de comptar amb la vessant mediambiental i, fins i tot, quedar-ne afectada.
La tècnica de treball proposada per l'Agenda XXI local es basa en el sistema d'involucrar-se en el coneixement de la realitat per tal d'analitzar-la i diagnosticar-la i, finalment, establir accions i estratègies de millora.
Aquest treball es va veure que tan sols seria possible a partir de cèl·lules més petites, amb més possibilitats de conèixer la realitat, de participació ciutadana més plena, d'emprendre accions més concretes, de tocar de peus a terra. I així sorgien les agendes XXI locals i comarcals, sota el conegut emblema "pensar globalment, actuar localment".
Al mes de maig de 1994 tingué lloc a la ciutat danesa d'Aalborg la Conferència Europea sobre ciutats i viles sostenibles. Els participants van aprovar la Carta d'Aalborg, per la qual ciutats i països europeus es comprometien a iniciar processos d'Agenda XXI local i plans d'acció sostenible dels seus territoris. La Segona Conferència Europea sobre ciutats i viles sostenibles celebrada a Lisboa, el mes d'octubre de 1996, va ser enfocada capa a la concreció de plans i pràctiques més concretes.
La paraula sostenible, repetida una i mil vegades, va més enllà d'un pur formulisme, d'un mot buit de contingut, o d'una simple consigna estratègica; en el fons, és la manera més fàcil de resumir la consciència col·lectiva plasmada en la sentència "on anirem a parar", tan habitual en la dialèctica quotidiana.
L'Agenda XXI local vol ser una auditoria de l'estil de vida de les nostres ciutats i pobles, que abasti tots els aspectes que hi conflueixen, fins i tot aquells que van més enllà dels aspectes mediambientals. Per això és molt necessària la confecció d'indicadors que avaluïn i comparin l'estat del nostre territori, de les nostres activitats.
L'Agenda XXI local vol ser una eina d'anàlisi i diagnosi de tots els aspectes que intervenen en la globalització de la població. Per això és absolutament imprescindible la participació ciutadana en l'elaboració d'aquestes anàlisis i, fins i tot, en la confecció i en la redacció posterior de les estratègies a seguir.
L'Agenda XXI local vol ser un element dinamitzador adreçat a la confecció i presa de compromís de plans d'actuacions concretes i factibles, sorgides de la percepció d'una auditoria i de la tasca d'una anàlisi. Per això és primordial la capacitat de definir fites possibles, no gaire utòpiques, que vagin redreçant el rumb cap al compromís del desenvolupament sostenible.
Avui a les nostres terres moltes poblacions ja han iniciat el camí; un camí que demanarà protagonisme las ciutadans i ciutadanes, a l'administració, a les associacions, als grups econòmics, és a dir, a la totalitat de l'entramat social que configura la vida de la ciutat. Així, entre d'altres, Horta de Sant Joan, el Perelló i Vilalba dels Arcs es troben en procés d'auditoria mediambiental, tot esbossant plans d'acció: Flix, iniciant les tasques de confecció de l'Agenda XXI local, i Tortosa, recentment ha iniciat el camí.
|